Desastre total i Final

 

DESASTRE TOTAL I FINAL

Ves a saber el que va passar aquell dia... Espereu, espereu això és el primer.En Lluc i la Sara són companys de classe. Des de ben petits no eren amics, però ara son a 3r de primària i son molt llestos!

Un dia els pares del Lluc i de la Sara els hi van fer saber que havien de marxar a viure a un altre lloc, perquè no tenien gaire diners per viure i comprar menjar. Es van quedar bocabadats, no se’n feien la idea perquè perdrien els seus amics. El Lluc és bon nano, és molt xerraire, però sí que estudia, clar és que en Lluc té un secret que és que la seva amiga Sara sempre l’ajuda a fer els deures. La Sara sí que és bona nena, perquè fa ella sola els deures, si té algun dubte ho pregunta als seus pares. Un dia els seus pares, sense esperar-s’ho, van guanyar un premi de 100 euros i es van posar molt contents. Els seus fills se’n van anar a l'escola i van poder estudiar molt.

Van anar a visitar un lloc on hi havien animals perquè feien una sortida de tot el dia. Van veure animals al mar i es van dir secrets mentres parlaven els monitors. Un company de la classe li va dir:

-        Què feu parlant quan els monitors estan parlant?

-        No diguis res, mira tot això són animals que estan atrapats perquè els han agafat del seu territori, on viuen i estem parlant per curar-los perquè si no es moriran… (Va dir la Sara).

-        Vale, vale ja us deixo. (Va respondre l'Ot).

Van anar junts al lavabo perquè havien de fer un pla secret, però el pla secret ja no era secret perquè l'Ot ja sabia el que anaven a fer. Van agafar la motxilla i van treure totes les eines i van veure que tenien moltíssimes coses que no feien servir. També van veure que feien massa soroll i els monitors van anar al lavabo a veure que passava, però no van veure res perquè els nens es van amagar.

Després que els monitors marxessin, van poder sortir, per salvar aquells animals que hi havia a l’aigua. Van haver de fer signes amb les mans per indicar-li a l'Ot que entretingués els monitors i així ells podien salvar els animals.

-Mira, Sara! acabem de deixar els animals al mar, això és genialíssim!

-Sí, sí ja ho veig, som genials, ho hem aconseguit! (Va dir la Sara).

-Ho anem a dir? Si no ens diran que els hem robat! (Va dir en Lluc).

-Sí, sí és el millor. (Va dir la Sara).

Van anar a avisar els monitors:

-Hola monitors us volem dir una cosa. (Van dir avergonyits).

-Digue-nos.

-Mireu es que hem hagut de treure els animal de les seves gàbies, perquè ens fa molta pena que no estiguin al seu territori amb les seves mares.  És molt trist això que et separin de la teva família alguna vegada.

-Com? Molt bé, molt bé això és genial ho han aconseguit!!!

-El què?

-Si ho heu aconseguit sou els millors, això era el que voliem sou els guanyadors de l'any 1910.

-En serio hem guanyat el premi? quin premi és?

-Demà a les 9:30 aquí al Coros Animal!

-D’acord! Ens veiem demà.

Dos dies després...

-Mira quins premis i diners, això és genial. (Va dir el Lluc).

-Ja ho veig això és perfecte! m’encanta, dons a disfrutar-ho, no?(Va dir la Sara).

-Sí, sí i haurem d’avisar a les nostres famílies.(Va dir el Lluc).

Van anar veure els premis i els van guanyar, clar!!! Finalment va ser així, sempre has de tenir cura amb els animals, també són éssers vius com tu.